He llegit al diari que una xica sabia que s'acostava Nadal perquè escoltava martellades des de casa seua. El veí estava muntant el Betelm. En poques paraules troba a faltar les martellades atesa la revinguda de pares Noël escaladors, dels que ja parlàvem, i la il·luminació multicolor.
No tinc paraules per descriure aquesta mena de nostalgia. Tots tenim els nostres records del Nadal. Tractant d'esbrinar que puga ser el Nadal trobe ara "les martellades" i sense cap mena de dubte són un colp difícil d'oblidar. En clavar un clau, de petit, tot fent malifetes pel corral de la casa, el martell en lloc de colpejar el ferro te'l foties contra el dit i la senyal romania força dies a l'ungla. Pel soroll coneixerem el Nadal, un soroll contundent de ferro contra ferro, de ferro contra fusta, un soroll que pot acabar en malestar físic durant uns quants dies o marca estètica. Definitivament açó del Nadal arriba a martellades. Estic escoltant-les des de fa dies, el soroll és insoportable, o no? Són les martellades prèvies a la funció. Són les martellades del muntatge d'un decorat que amagarà l'escenari brut i ordinari de cada dia. Compte no ens colpegem, ens colpegen, un dit o una altra part del cos. Deuen d'haver ja una colla de damnificats. Així van les coses "a martellades".
Continuaré…
[@more@]
