Tren matiner

Com sempre retornava enmig d'aquelles valls interiors,  enterellinat amb les nuvolades baixes, somicós. Entre València i Xàtiva dormia sabedor de la nit que encara regnava. Entre Xàtiva i Alcoi anava albirant el dia que retallava muntanyes, que donava color a les estacions grises i abandonades. Petits grups de viatgers desembarcaven a Ontinyent i Albaida, algun treballador caminava envers Agres o Agullent. Aqueixa línea de tren és la metàfora d'un país abandonat, de gents senzilles que d'alguna manera es mantenen fidels a un paisatge, a un territori, a una llengua, a una cultura. Un gran cartell de "se ven" podria il·lustrar tanta pèrdua, tanta renúncia, tantes oportunitats i desitjos ofegats per la ceguesa i la inoperància.[@more@]

Tweet