Senzillament

La nostra vida venia a ser una acumulació de prejudicis. Érem tan pareguts que ens terroritzava adonar-nos dels nostres punts en comú. Això era tot, senzillament. Quan t’adones de què la persona que tens al davant pateix d’aqueixa malaltia de la sospita, de la malfiança, de la rancúnia i en tornar al teu racó tu et veus sospitant, malfiant aleshores t’enfonses en tristesa. Tot plegat és un com un malson. Senzillament.[@more@]

Tweet