Crec que la son de la nit passada va ser un efecte del consum d’una petita quantitat de cervesa irlandesa, marca Murphy (?). Com que em va permetre enfilar la dormida d’hora i tot d’una fins al matí, benvinguda la dosi.
Matine i, després de les tasques higièniques de rigor per mantenir una certa dignitat corporal, em llance al carrer per comprovar que efectivament la ciutat alcoiana es lleva. El carrer sant Llorenç té els forns tancats i un jove torna (?) content i cantant, un home camina amb una bossa de plàstic a la mà. A la plaça que porta el nom de l’estat o de la nació estatal, la Major com m’agrada dir, no hi ha ni un sol de café obert, les obres del teatre Calderon esperen, el rellotge del campanar marca l’hora. Creue sant Jordi, la lluna em mira redona, serena, una miqueta entelada. Al Montecarlo, seu de l’alcoiania que he sentit dir, en Ricardo m’aten sol·lícit, s’aplega gent gran matinera, uns policies locals, joves que tornen, lectors de diaris en barra, parelles que van a fer alguna excursió. Torne en pagar amb la boca ensucrada i alhora assaborint el café. Ja a l’altra banda del pont em trobe al "veí passejant" que em trobe sovint a les meues passejades, a una noia alegre. M’endinse a la placeta de Dins i vaig recorrent amb la mirada les restes escampades de la darrera matinada. A la parada d’autobús una dona amb un ram de flors a la mà em fa pensar que segurament hi anirà al cementeri. Sant Llorenç té més activitat ara, per sant Francesc una xica d’ulls gran i sensuals m’alegra l’esguard. En voltar per santa Rita una veïna guaita al balcó. Posaré en marxa l’ordinador, contaré aqueixes coses…
[@more@]