Tenebra

La poca imaginació acaba conduint-nos a la tenebra. Caminem a les palpentes, reconeguent llocs comuns que abans vam habitar. De sobte ens colpegem el cos i una mena de descàrrega ens porta a dir paraules d’aquelles malsonants. Les habitem nosaltres les tenebres, i esdevenim tenebra, boira espesa, éssers fumosos. En aqueix món no hi ha ombra, ni sorolls. No es tracta de cap infern ni cel bíblics. Són els mons de la pèrdua, de l’anonimat, de les misèries rosegadores d’ànimes que no descansen, de l’oblit, dels odis profunds.[@more@]

Tweet