Només serà un moment, per cercar repòs, recollir el cos, donar escalfor als de casa. Al recer d’un mur antic, entre parets de fang ben treballat, com si d’una peça ceràmica es tractara amorosament bastida. El meu no són els vols nocturns, encara prendre la fresca fins fondre el somni amb les estrelles tremoloses o la lluna inquieta entre el negre profund del cel. Somie el sol, enyore l’alba, la llum de la vesprada potent esgarrant l’aire.
[@more@]
