Arxiu de l'autor: Jaumejoan

Khaled Al Khamissi ens aporta amb els 58 relats del seu «Taxi» una aproximació molt interessant al món dels taxistes de la capital d’Egipte, que, per extensió, ve a ser un acostament a la realitat social egípcia. Pujar a un … Continua llegint →

S’anuncia en premsa que al parc d’animals de la ciutat de València hi pots descobrir el cor d’Àfrica. Què puga ser açò del cor d’Àfrica no s’explica a la publicitat. Només s’hi pot veure el rostre seriós d’un llunyà parent … Continua llegint →

Adéu Olivas, fins ara mateix als Tribunals. Adéu amb Saplana i en Camps. Adéu ja el dia en què et vas fer càrrec de la Bancaixa per transformar-la en  Bankaka i després en Bankakia, que sofisticat això de Bankia, que … Continua llegint →

Quines zones verdes-abocador que poblen els nostres barris, quines zones verdes-zona de lleure dels gossos urbans, desproveïdes d’encant, quines zones verdes-parc infantil abandonat amb quatre enginys descolorits i bruts, quines zones verdes aformigonades enmig edificis infames. Malgrat això encara ens … Continua llegint →

De qualcuna manera ens hem d’enfrontar a les morts d’innocents, de qualcuna manera hem d’explicar, de conéixer les causes. I els polítics no hi són per amagar, sinó per garantir la transparència. I s’ha de plorar, i s’ha de passar … Continua llegint →

Val tot, és un bon pretext la crisi per desfer el que han estat conquestes socials. Per cert, com l’altre dia se’ns recordava oportunament a Alcoi en l’homenatge anual al poeta Joan Valls: no havíem arribat tan lluny, el benestar … Continua llegint →

Llegia sobre líders i lideratges. Llegia sobre en Guardiola que marxa del Barça dient que s’ha esgotat. Llegia i al mateix temps canviava de feina i me n’adonava que jo també estava esgotat. Llegia i al meu cap venia allò … Continua llegint →

Nacionalisme sanitari, ara perquè no ets espanyol no pots rebre assistència sanitària. Nacionalisme sanitari, el que apel•la al dni per lliurar o denegar atenció mèdica. Nacionalisme sanitari, el que pregonen cristians catòlics, ben preparats, de missa quasi diària i lectures … Continua llegint →

El jove protagonista d’aquesta pel·lícula sap el que vol, és decidit i diu a les coses pel seu nom. S’arrisca, s’estampa contra la paret però reïx. Després de conéixer el lloc on ha decidit de viure i la gent pren … Continua llegint →