Companya de nit i dia, ombra que em persegueix, matèria poètica, a mig camí del silenci, l’oblit, la desmemòria. Sensació del no-res, de l’abandó, de l’acció impossible. Terra de les distàncies, de les pors, de les dèries soterrades. Malaltia que em pren entre les quatre parets de l’espai habitat, entre la gentada enfollida, darrere d’una finestra de tren.
[@more@]
