Carrers mullats, ànima eixuta

Sensació d’esclat amb l’aigua corrent pels carrers, els núvols trencant-se, els vianants cercant recer. Darreres paraules pronunciades mentre acomiades un conegut, el vehicle allunyant-se, la vesprada acurtant-se, expressió de final d’estiu. Tindràs les fotografies, un àlbum on aplegar les lletres, el rastre d’una lectura feta al terrat. S’escapa el fil dels dies llargs, les aigües de la tempesta faran saó del polsim que et cobreix l’ànima.

[@more@]

Tweet