Posat de l’home/de la dona contemporani/contemporània

La manca d’atenció envers els petits actes quotidians, les cerimònies de la confusió d’aquells paranys que algú pensa capficadament, tot col·labora al posat insatisfet de l’home contemporani. Sentir-se bé amb un mateix esdevé premisa per sentir-se bé amb el món que l’envolta. Aqueixa relació jo-món vindrà a fonamentar-se en un difícil equilibri personal que a tothora hem de vigilar, atendre, nodrir. Entretenir-se en jocs buits acaba per buidar-nos d’acció, de plenitut, de coneixement. En la dedicació al creixement humà troba ple sentit l’existència. L’amor, l’estima em sembla la més sublim, alta de les vies de creixement, segurament reservada a uns pocs.[@more@]

Tweet