Formaves part dels perduts? Espectre? Reflexe buït sobre la superfície variable de l’estany? Sabies del destí de les fulles fràgils engronxades pel vent? La teua era ànima presonera d’aquell cos lleuger?
Participaves de la construcció mecànica i la teua melodia es confonia… Exercici pianístic, la teua dansa sobre les tecles de la vida. Esguard poderós trencant-se sobre la partitura on està escrit el teu ritme dubtant. Encara vols pensar, en imposar-se el tempo de la rutina percutiva. L’alenada apareix soterrada sota onades de negres i corxees. Sabem pot ser piuladissa insuportable que ara calla.
Robòticament et desplaces, pensem llunes de llanda, imaginem deserts perduts dins un pit oprimit.
[@more@]Tot
