Davant el mar

Sense el mar no puc pensar l’estiu, el meu estiu. Aqueix temps gaudint de les ones, el soroll de l’aigua, la llum, el vent, l’arena. Retrobament amb els elements bàsics. Finestra oberta a la vida complexa, canviant.[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.