-Senyoria, des de l’any 38 ningú l’ha tornat a veure. Que va marxar a la serra i arribat és el dia que hom sap res d’ell. I que si el mataren la família ho sabria, dic jo, Senyoria.
-I ara, que volen aquestos, que l’anem a buscar? Amb la feina que tenim, això ens faltava.
-Que no és això Senyoria. Volen que el nomenem absent. I d’açò ja fa temps.
[@more@]