Paisatge

L’escalfor de la terra, la presència discreta del vent començant a remenar les olors, la vesprada formant-se des de les soques dels arbres, la serenor de les muntanyes en retallar el cel, la vall ordenant-se davant l’esguard atent. Tot adquireix significació plena, es deixa prendre amb dedicació. T’incorpores més enllà del paper d’espectador casual, donant forma a cada gest de l’espai que conforma el teu temps.[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.