Ens diuen a Sineu que acull el mercat més antic de l’illa de Mallorca. Del que no en tinc dubte és del seu caràcter multitudinari: si el dia anterior la tranquil·litat es podia palpar als seus carrers, dimecres la gent i les paradetes prenien la vila. Hi arribàrem en un petit cotxe de lloguer, finalment lloguem un cotxe: tinguérem que aparcar vora la carretera a un solar polsegós desbordat de vehicles procedents d’arreu, impossible acostar-se al centre. Vam recórrer alguns carrers cercant el palau reial, del que se’n conserven algunes restes molt transformades dins del que avui és un convent de clausura, l’església de sant Marc es veu envoltada de bastides, l’ajuntament conserva un bell claustre d’un antic convent, hi trobem un punt de serenor.
Dinem, després d’un considerable i desconcertant retard de la cuina, i continuem camí entre ametlers i cereal cap a la costa, passem per santa Margalida el poble del banquer March. Les hores de la vesprada ens troben prop del contundent cap Ferrutx, contemplant la gran badia de l’Alcúdia, entre turistes, música d’ambient, uns venedors ambulants de roba, cambrers poliglotes. Mentre circulem pel país em vénen a la memòria les estretes carreteres angleses de l’estiu passat, entre propietats polidament cercades, si bé les mallorquines deurien millorar la senyalització. Pense en dos països o territoris: l’ocupat descaradament pels visitants i un altre d’aliè a les invasions de cossos famolencs de sol i sangria.
Escoltem les notícies i es multipliquen els despropòsits polítics, tot s’ha convertit en un trist mercat, acaben triomfant les ximpleries més estrafolàries.
