La veritat: estar apel·lant a la transparència democràtica i, a menys d’un any per les properes eleccions locals i autonòmiques, estar disposats a canviar la normativa electoral unilateralment sembla bastant escandalós. Sense entrar en consideracions jurídiques un sospita que la maniobra no és casual, ans al contrari respon a les informacions estadístiques que manegen els actuals governants. Tot sia per la transparència, aquella que ens permeta veure les veritables intencions dels promotors. Ja veureu com només ho sembla, que són sospites infundades.
Cert que els processos judicials han portat ja a alguns polítics a la presó o a les mateixes portes dels centres penitenciaris, que l’austeritat pressupostària ha fet que hi haja menys a repartir, portant l’activitat econòmica a un estat comatós per aquestes terres. Després del polèmic, malentès caldria dir, tancament de la ràdio i la televisió públiques, l’actual president del govern regional ha desaparegut de les nostres pantalles. Les coses no van bé, sembla, podrien pensar alguns: s’equivoquen.
A ritme de festes populars, les nostres-nostres, anirem passant les setmanes, els mesos: gira la roda del temps, de la fortuna. Amb més o menys entusiasme s’aniran protegint senyes d’identitat, també el patrimoni immaterial (el material ja ho està de protegit), escoltarem expressions de gran satisfacció per les celebracions col·lectives, tallarem carrers i places, muntarem tendes de campanya, ens convidaran a participar, ens exhortaran a assabentar-nos-en, ofrenarem. Finalment, mascarats de paella, tornarem a casa i engegarem el televisor; quan arribe la nit, després de la darrera revetlla, tips de mistela, ens allitarem. Tot anirà bé, ja veureu que sí.
A la majoria silenciosa, la que no diu res, la que no es manifesta, ja li van bé les regles del joc de la minoria governant, afirma aquesta minoria afortunada, sàvia. Davant cada decisió ministerial en no dir res ja s’avala majoritàriament l’encert, s’entén. Ara es decideix no dient res: quan el silenci sia total els dirigents podran tindre la completa seguretat de l’acceptació dels seus dictats sense esquerdes, recordeu la majoria silenciosa sempre ens és favorable. És molt pràctic i còmode aquest procedir, no cal ni dipositar una papereta en una urna, ni manifestar una opinió, ni escriure una ratlla: la regla és no dir res. I que a ningú se li ocòrrega de dir, inoportunament, que es tracta d’un silenci de cementeri. D’això res, que els que no diuen res estaran ben vius, fent la seua tranquil·lament. Serà en tot cas un silenci d’obediència cega, de conformitat serena. Uns, els que saben, governen, d’altres, els que no en saben, no diuen res i obeeixen.
I quin benefici ens portarà no dir res? preguntarà algun espavilat impertinent: doncs que serem rics, immensament rics… de silenci.
