Les notícies de la mort de l’actor P. Seymour Hoffman i de les denúncies contra W. Allen aparegudes els darrers dies als mitjans m’han produït tristesa.
Posicionar-se sobre els «perquès», sobre el com de la mort del primer, dels abusos imputats al segon, és ben difícil. A mesura que tinc més dades, menys en sé d’aquests personatges i les seues vides particulars. Diria més: acaben perdent interès la seua privacitat i les seues experiències més personals. Aqueixes vessants ja no m’interessen. Em pregunte si mai no em deurien haver interessat.
Com a «seguidor» llunyà de les obres d’aquests éssers, també «admirador» em dic a mi mateix: «cal que et centres en les creacions, qualsevol judici respecte a les seues vides és pura especulació, perds el temps».
Tant de bo sapiguem respectar els seus drets a la dignitat, a la privacitat, a la presumpció d’innocència, a la tutela judicial efectiva, a la pròpia imatge i també es respecten els nostres.
Pel que m’han donat els estimaré sempre.
