Ignore si els reis han deixat molts exemplars d’aquest magnífic llibre. D’una manera ben senzilla se’ns acosta el relat de la vida dels humans des dels homes i dones primitius fins al nostre temps. Al llibre s’apunta que en redactar-lo l’autor el llegia a la seua parella en veu alta durant les excursions que feien els diumenges. I aquesta és la impressió que es té com a lector en llegir-ne les pàgines, com si algú ens estigués contant una història, un conte, que s’ens presenta com un riu indeturable. L’autor fa servir la segona persona del singular i això encara fa més pronunciada la sensació de què parle. En diversos capítols he llegit en veu alta paràgrafs i em resulta ben viva la narració. Si el que pretenia, entre d’altres coses, era contar apassionadament i despertar la passió, ho aconsegueix l’autor d’orígen austríac. He pensat en Stefan Zweig, la seua estada al Londres de la Segona guerra mundial, en els exiliats jueus, en la culta Viena. Coneixia el volum de la Història de l’Art que roman per casa des de fa temps i que he consultat en alguna ocasió, ara augmenta el meu respecte per aquest senyor.
Ignore si han deixat molts exemplars d’aquest magnífic llibre deia, il·lustracions incloses, però no ens aniria malament per fomentar-ne la lectura i enfortir la cultura i l’estima pel coneixement. És tot un estímul a viure i conèixer.
