Bans. «Es fa saber…»

Darrerament al poble, en acabar de dinar, sobre les dues del migdia per la megafonia del poble podem escoltar els «bans» del dia. S’anuncia l’entrada de l’aigua al terme, s’anuncia la mort d’alguna veïna o d’algun veí, l’arribada dels xiquets al seu destí excursionista,  o la convocatòria dels actes més diversos. Per mi, darrerament, se’n fa un abús d’aquest «mitjà de comunicació», en tant que va més enllà de l’anunci o de la comunicació de quelcom d’interès general, que per si alguna cosa es caracteritza és per la brevetat i per la claredat, també, en ocasions excepcionals, per la urgència del contingut. No puc deixar de pensar en el Gran Germà orwelià, omnipresent i totpoderós, que referma el seu poder amb altaveu cada vegada que escolto la tirallonga indesxifrable de frases rebotant als murs dels habitatges. Per a certes informacions tenim el paper o les pàgines web, abusar d’aquesta ferramenta porta a generar malestar col·lectiu, a erosionar drets com la intimitat personal i familiar, a la salut, al medi-ambient harmoniós, a fomentar la sensació de viure sota una estreta vigilància de l’autoritat. Bo, no ho faré més llarg. Gràcies.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.