Espai públic

Avui llegia a l’arquitecte Rafael Rivera, al periòdic Levante, escrivia sota el títol «Hi ha d’altres falles»: «Més enllà de les tendes multiplicades sense control que privatitzen els carrers i les places fins allò més absurd». I unes hores més tard llegia al pensador Zygmunt Bauman, al seu «Vida líquida»: «Avui podem percebre ja, pel curs actual dels esdeveniments, l’existència d’un perill creixent de què allò públic reste reduït, com explica gràficament en Jonathan Manning (…) «a les restes de l’espai inutilitzable que resten entre els compartiments estanc de l’espai privat»». Igual als carrers i places de la ciutat de València, aquestos dies s’està privatitzant l’espai públic, retallades espacials, el carrer és seu, dels acampats,  o parcel·les de carrer amb la connivència dels guardians del carrer, màxims privatitzadors de serveis públics. Quina festa doncs es celebra? I les desfilades ofrenadores? I els repartiments de premis? Al diari esmentat, pàgina 15, edició l’Horta, he contemplat una fotografia del balcó de la Batllia, on una xiqueta, que em sembla una total desconeguda, com a lector, s’ha instal·lat tranquil·lament de braços creuats sobre la barana davant d’en Fabra, entre les dues falleres majors del Regne i la sra Rita Barberà apareix de gaidó com dient «açò què és?», vaja que algú s’ha colat fins allà mateix tot saltant-se tots els controls de «seguretat» i «protocol». Resta clar que: aquell balcó d’espai públic res de res, bastant «Vip», no creuen? Més encara, si més no, vist el desallotjament ordenat contra ex-periodistes de Canal 9 dels darrers dies.

Tweet