Valencians encara. Vicent Sanchis. Proa

Fa cinquanta anys de la publicació de “Nosaltres els valencians”, d’ençà fins aleshores han passat moltes coses, aquella societat, aquell país dels seixanta no és el de 2012, s’han publicat més llibres, s’han fet més reflexions, la política, les administracions publiques  han fet camí, en conseqüència ara la relectura tenia que donar com a resultat propostes crítiques i raonades, des de la constatació de l’existència, encara, d’uns valencians que continuen amb voluntat de ser-ho.  Fent un recorregut des dels orígens del valencianisme fins al moment actual, tot valorant èxits i fracassos,  la proposta de Sanchis sembla realista i alhora engrescadora:  som una minoria, però una minoria amb projecte, conscient i conscienciada,  una minoria que pot i ha de reivindicar-se. Hi ha  país, un país que pot donar sentit a les nostres existències, encara, com a valencians que continuen aquell esperit fundacional de 1238 amb pretensió de futur, de progrés, sense perdre la perspectiva de tot allò que ens agermana amb els territoris de llengua i cultura compartides.  Dir-ho ja és molt, sentir-ho també.

Aquesta entrada ha esta publicada en Lletra. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.