Pluja

Llegia fa un moment que avui fa anys allò de la pantanada de Tous. Avui torna a ploure amb perseverança. I mira que han havut dies i dies per ploure, però no, tot d’una arriba l’aigua, i més aigua encara, per si no en teníem prou. Mire per la finestra i retrobe els colors nets dels arbres, la terra mullada, els tolls formant-se. Les gotes colpegen la teulada, el terrat. Tot plegat convida a recollir-se, a replegar el cos, una miqueta a la malenconia, a la nostalgia, a la tristesa. Tot molt tardoral.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.