NI VINT-I-QUATRE HORES (IV)

*El gran dia
Així les coses un bon dia la idea arriba al meu cap, em trobe al lloc adequat i em llance a adquirir un flascó de sabó per al lavabo compartit. Trie, agafe el més econòmic, i sent una mescla d’alleujament i de compliment d’un deure que m’havia imposat, la bona acció em reconcilia amb mi mateix. De tota manera fins deixar l’ampolla al servei de cavallers puc encara tornar-me’n enrere.

Al dia següent de la meua adquisició oblide d’emportar-me-la a la feina. Dos dies després, amb decisió, a primera hora em presente al lavabo per contribuir a la higiene col·lectiva, tot deixant la botelleta a un cantó del banc on estan instal·lades les piles. Fa bona olor, açò ja és una altra cosa, les circumstàncies de les nostres accions van a millorar sensiblement. Unes hores més tard torne al bany i em dispose satisfet a llavar-me les mans, ho faig i continue treballant amb les mans netes i perfumades.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.