*Un bon costum
Des de petit se’m va ensenyar, recomanar, aconsellar allò del «llava’t les mans xiquet abans de o després de» determinades accions. En anar fent-me gran vaig comprovar com aquesta norma d’higiene elemental també va ser ensenyada, recomanada, aconsellada per altres mares i pares, apresa per altres conciutadans i conciutadanes. Així, en començar a visitar, frenqüentar, usar lavabos públics constatava, progressivament, la presència de diferents estris i accessoris per facilitar el compliment d’aquest hàbit tan estés entre nosaltres, les humanes, els humans. La vida sense llavar-se les mans doncs era una altra cosa, així es palesa en no poder fer-ho quan ho necessites, amb una certa urgència.
