Tot després de llegir el segon capítol de «L’Holocaust espanyol», sense poder deixar de trobar paral·lelismes amb qualcuns mitjans de comunicació actuals i els seus conductors, passege per Castelló, de la Plana. L’urbanisme és terrible. L’oferta cultural es resumeix tota sola amb l’anunci de l’estrena de l’obra «Los hombres no mienten», amb el celebrat Arturo Fernández, «el deseado?».
Cada matí en arribar a la feina puc llegir un cartell acabat d’afegir a la façana de la piscina provincial «Centro deportivo provincial», tot il·lustrat de rostres alegres i cossos meravellosos, ¿provincianisme? ¿qui ha dit provincianisme?. Al teatre del Raval fa temps que no saben què és obrir les portes i això que vingué a inaugurar-lo «l’ex-Molt Honorable».
Els cinemes «Rex» o les sales «Rafalafena» em diuen, a porta tancada, que en el passat estavem millor, com suggereix el nom d’una cafeteria que no em puc resistir a escriure «Como antes». Sense comentaris.
