El pinyol de l’oliva

Adéu Olivas, fins ara mateix als Tribunals. Adéu amb Saplana i en Camps. Adéu ja el dia en què et vas fer càrrec de la Bancaixa per transformar-la en  Bankaka i després en Bankakia, que sofisticat això de Bankia, que bonics i rics que anàvem a ser tots a la Bankia universal. Gràcies pels negocis amb en Rato, de magnífiques corbates color verd Bankia que ara no voldrà ni veure, només un ratet, però suficient per marxar tots dos amb unes bones indemnitzacions per acabar de tenir un bon passar per la vida, passaveu per ací. Adéu homes que treballàreu per la rajola i la hipoteca, adéu homes d’un capitalisme poregós que quan pateix demana diners al Pare-estat: “ajuda, ajuda, que m’ofega el deute, tinc por dels mercats”. Adéu, fins ara mateix als Tribunals  de la indignació popular, de poble, del petit estalviador que es sent més estafat que mai, decebut per la confiança que va posar en tots vosaltres el dia que va obrir una llibreta a una Caixa que tenia uns fins socials, o a un Banc centenari amb seu al seu poble de l’horta o del secà, perquè era el de tota la vida, el de la família, el del bon home que et donava garanties per la seua paraula.

Tweet