diputada OItra

El seu caràcter, la seua perseverança, el seu dir les coses pel seu nom sorprenen en aquesta dona que per mi personalitza la indignació i l’esperit de lluita alhora, fent servir tots els mitjans, sempre pacífics, al seu abast. Als conservadors valencians més coents, casposos, immobilistes, caciquils, panxacontents i fosilitzats en el franquisme més rebutjable, la nostra diputada, nostra dic perquè sempre que he pogut li he fet confiança, els treu de polleguera, perquè fa diana amb el seu to reivindicatiu, punyent i encertat cada vegada que intervé al que resta del parlament de la també nostra maltractada i malbaratada democràcia valenciana, si és que encara totes dues paraules poden escriure’s una al costat de l’altra. Si el sr president de la cambra  no té res millor que fer  que posar-se en els missatges gravats a la samarreta d’una diputada i fer-la fora de l’hemicicle per això, doncs malament. Segurament amb actituds tan poc elegants palesa tots els prejudicis de la correcció indumentària dels homes de vestit i corbata, i també el nul o feblíssim sentit democràtic i tolerant envers els qui s’expressen sense cap tipus de complex. Tristament els xoriços i ninots  fa temps que  caminen indultats no sols pels carrers, també per les institucions que amb diners públics havíem convingut foren de tots. Quan l’oposició abandonava ahir, pel dimecres, el ple de les Corts al Palau de Benicarló va dir prou a una presa de pèl que s’emmerda un dia sí i un altre també en una manca de idees esclerotitzant que ens ha portat a una ruïna imminent.

Tweet