Un somriure etrusc.

Salvatore diu a la Universitat de Milà  que creu en la veritat, que la veritat és un xiquet, el seu nét, que dia rere dia acompanya durant la nit, mentre els seus pares dormen a una habitació separada. Salvatore és un lluitador, lluitador partisà de fortes conviccions, que amb el somriure com a horitzó, des què el veu a una escultura etrusca, venç una malaltia que se’l menja per dins (la rusca li diu ell). Salvatore, malgrat les dificultats de viure a la gran ciutat, acaba creant una xarxa de relacions que li donaran ple sentit a la seua vida en un moment tan difícil, redreça la seua relació amb el fill i la nora, és reconegut pel món docent, es retroba amb vells camarades, viu l’amor de l’avi i d’una dona, esdevé un ésser molt tendre. La novel·la de Sampedro esdevé una història de les que enganxa i acaba emocionant el lector en molts moments.

Tweet