Xina i Onda

L’ambaixador espanyol a la Xina declarava a un diari valencià que la ciutat de València era la més xinesa de les espanyoles. No sé si ho diria pel nombre de ciutadans xinesos que hi resideixen, perquè és d’allò més pareguda a una ciutat xinesa, perquè el nostre exotisme s’aproxima al xinés o per la disposició dels nostres ulls al rostre… La veritat és que no ho sé. Al mateix diari s’informava de què una manifestació ultradretana a la ciutat d’Onda es pronunciava contra una mesquita i l’islamisme invasor. Hi ha gent molesta perquè ara, tants anys després d’acabada la reconquista i de l’expulsió dels moriscos, tornen els practicants d’aquella religió a aquestes terres. I què volen que els diga: que no entenc ni a l’ambaixador ni als manifestants. Sovint s’han de buscar las causes dels nostres mals socials en els nouvinguts, açò no és cap novetat, em preocupa un poc que València siga la més xinesa de les ciutats espanyoles si això la fa ser una ciutat xinesa única i exclusivament, igual que em preocupa la presència de qualsevol tipus d’invasor o de resident violent entre nosaltres. Igual Onda, pel seu nom és la més japonesa de les nostres ciutats i els xinesos estan a punt de tornar antigues esplendors al cap i casal, s’ho imaginen: una alcaldessa xinesa parlant valencià al balcó de l’ajuntament capitalí, envoltada de falleretes orientals somriure fi al rostre…

Tweet