Entendre què ha passat o ens ha portat a l’actual crisi podrà segurament expressar-se en termes planers i intel·ligibles. Aquesta pel·lícula crec que ho intenta tant per la via tècnica com per la via apuntada i d’alguna manera ens permet treure conclusions al respecte. Apunta cap a dalt, cap als centres de poder, cap al nucli dur dels executius i capitalistes que s’ho miren des d’altes torres novaiorqueses. La crisi és resultat de la desmesurada ambició humana que no té límit i a la que poc importen els mètodes. Es diu capitalisme però és això: ambició, lluita per la supervivència, bogeria desfermada pel poder. Els grans accepten la caiguda com quelcom cíclic i els negocis com la tèrbola maquinària que aixopluga llur fosc objectiu. L’executiu que ha donat la cara pateix desesperadament perquè se li està morint el gos, amb ell hi comptaran per portar encara la nau fins al darrer port i segurament dirà que sí, metàfora de la soledat humana i del sense-sentit de tantes vides dedicades a un treball gregari i buit. I clar, clar que és sabia. I clar, clar que es continuaran fent operacions arriscades peti qui peti. Escoltar aquestos dies la paraula referèndum ha estat un gran acudit, una presa de pèl per posar en evidència tot plegat.
