TOTHOM DIU «SÍ»

En Rouco ha dit «si el senyor et demana que no tingues por a donar el sí al matrimoni cristià amb la teua núvia (no diu nuvi) i fundar descendència, digues-li sí». Doncs així de clar: que sí. De fet sembla que els/les joves esperaven al Papa tot dient-li «Sí, sí, sí, el Papa ja és aquí». Sembla aleshores que SÍ ha estat la paraula tòtem de les primeres hores d’estada de Benet XVI a la capital de l’estat. Tornant a en Rouco caldrà esperar a què el senyor primer demane al nuvi (ell), segon no tenir por, entenc que també el nuvi (perquè no diu res d’ella, la futura núvia), del que demana i tercer dir que sí (no sé si un o els dos), i tot seguit a fundar descendència (entenc que els dos necessàriament, perquè farà falta ella)… a posar-se al tema de la procreació, per si fos poc el cardenal ha desitjat mig milió de matrimonis. I  és que no es pensa en altra cosa aquestos dies a Madrid, i més que confessionaris deurien haver instal·lat altars per casar als nuvis i el Registre Civil unes quantes oficines portàtils per anar fent. Tot plegat, però, em sembla una greu irresponsabilitat ateses les paraules del Rei del Regne d’Espanya, recorde, «hi ha que acabar amb l’intolerable atur juvenil». Si no hi ha feina de què viuran els novençans, tot tenint en compte que és possible elles tampoc treballen o no els ho permeten ells, tan catòlics i familiars? Doncs nuvis (xics) a esperar al Senyor i núvies a esperar als nuvis i a dir sí i a procrear.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.