Cap de Gata, com arribats a la fi del món. Cap de Gata, entre muntanyes pelades, sobre platges on alguns banyistes gaudeixen de la posta de sol. Cap de Gata, enmig d’un paisatge de Salines, d’hivernacles que semblen llacs de plàstic. Cap de Gata, d’habitatges humils, de carreteres que porten enlloc. Cap de Gata, entre cel i terra on s’abracen els amants. Cap de Gata, on encara ressonen les misèries de temps no tant llunyans. Cap de Gata, des d’on tocar els núvols desfent-se amb els vents favorables. Cap de Gata, on es fotografien les parelles de novençans. Cap de Gata, on es perd l’esguard entre les ones.
