L’alqueria del Pi

Els murs de tapial gairebé no sostenien res, la teulada havia estat desmuntada amb ferotgia, les finestres desreixades, les portes no es podien travessar. Aquelles restes esdevenien trista ombra d’un passat que es moria, despulles d’un cos il·lustre. Durant els darrers dies sorprenia al mur de ponent el que creia ser un esparver que, en sentir-me, eixia volant cap al sud. Encara es podia llegir a la façana el premonitori “perill no acostar-se” en negre sobre blanc, i també, sota l’arcada de carreus,  un dibuix testimoniava el pas dels inevitables grafiters contemporanis. L’estructura de ferro que sostenia el cadàver semblava una mena de pròtesi per perllongar-li fins déu sap quan tot el patiment de la desfeta.

Tweet