Eassy virtue. «Una familia con clase»

Plens de prejudicis, tot pura aparença i formes buides. Hom que coneix l’amor, que ha patit per l’amat, que ha sentit fins al límit arribarà i posarà fi a una tirania materna que acaba fent-se insuportable. Els personatges s’ofeguen en llurs pobres febleses. El marit acaba arrossegat per l’ambient d’uns costums gastats, esclatant en una revolta que pren forma de tango. Les germanes són víctimes d’una ingenuïtat que no té límit, conreada des d’una ignorància sàviament nodrida. La casa i les terres són patrimoni hipotecat. El servei domèstic es desfà davant les contradiccions dels de dalt. Tot és tan fràgil que l’espectador lluny de restar encisat per un espectacle de classe benestant, feliç, protagonista d’un bon viure, alena amb dificultat davant tanta superficialitat. La gran biblioteca de la mansió de segur que pot donar respostes al que les cerque, la ignorància sembla haver aconseguit un silenci orfe de preguntes.

Tweet