Migdia

Sobre l’aire llisque. I ja les brises m’aconhorten. El sol ha pres tot l’espai i els ulls se’m neguen de claror estiuenca. Permeteu-me aleshores un crit, entre l’esclat dels insectes, vora el camí abandonant pels vianants i els vehicles.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.