Borrachera de poder. Claude Chabrol

No sé qui va més borratxo de poder si la jutgessa d’instrucció o els que fan negoci amb la corrupció. La jutgessa veu com la vida professional acaba amb la seua vida privada. Els corruptes fins i tot la utilitzaran i la maquinària de l’estat si cal l’apartarà de descobertes incòmodes. El fi justifica els mitjans, alguns ho tenen claríssim i si cal vendran a la pròpia mare. La misèria dels corruptes s’exhibeix juntament amb la tristesa de les vides d’aquells que furguen per fer eixir a la llum aqueixa misèria des del propi estat, des d’un dels seus poders. El marit de la protagonista no està disposat a perdre la llibertat personal, la dona ha esdevingut un ésser de "marbre" amb qui comparteix el llit. Aquesta crònica de la independència judicial planteja amb tota la cruesa les relacions entre jutges, entre jutges i imputats, jutges i funcionaris, entre jutges i guardaespatlles, entre jutges i familiars. Qui està vetllant pel compliment de les lleis i de quina manera? Què és la llei? Qui la fa la paga? Som tots igual davant la llei? La pretesa parcialitat judicial apareix també tocada. Bo, sembla que hem de millorar algunes coses.  A una de les imatges es veu passar un vaixell farcit de turistes pel Sena des de la finestra del despatx judicial, així passa la vida, d’una banda una tasca gris entre munts de papers esgrogueits i d’una altra la contemplació relaxada sobre les aigües del riu parisenc.

Tweet