Taules i carrers

Arriba un moment que t’has d’asseure davant d’una taula  i mirar-t’ho tot des d’aqueixa taula. Igualment, arriba un moment en què has de baixar al carrer, el dels dies feiners, a les hores de treball i caminar-lo i mirar-te’l. Aleshores has, d’alguna manera, d’estar obert al que vinga, al que siga, sense ànim possessori, més prompte reflexiu, aprenedor. Tenim, encara, massa prejudicis i aquestos no ens deixen veure més enllà d’una cortina de falsedats i miratges. La lluita contra els prejudicis, contra les falsedats i les manipulacions esdevé batalla oberta per la senzillesa, per la claredat. Som hi.

Tweet