Transilvanya. Tony Gatlif.
La música que envolta la passió de Zingarina, el viatge a la recerca del seu estimat per acabar submergida en un món de trets quasi fantàstics: tot plegat una bogeria que sembla no tenir marxa enrere. Me passà en aquesta pel·lícula que la proposta per allò de la seua singularitat, originalitat si voleu, m'atrapava com si d'un parany es tractés. Avançaves però tot t'anava fent seu, sense esforç. La història té la seua particular força i s'endevina des de què comença a sonar la música. No pot deixar Transilvanya perquè porta un fill del país al seu ventre. No pot deixar aquella terra perquè el propi cos li està demanant aquell acte d'amor. El nomadisme al que es lliura ja es tota una declaració de principis. L'ambient miserable, de gana i abandó no serà cap obstacle per dir que no a la fugida, allí te la jugues. La vida és risc en estat pur.
[@more@]
