Viatjar o fer turisme?

Qué tan lejos. Tania Hermida.
La sala s'ha omplert de súbdits equatorians, potser per dir que existeixen, que aquell és el seu país, que se l'estimen, per comprendre els codis que amaga el castellà que escoltarem, que allà també hi ha vida, que senten i estimen. Hem viatjat amb Esperança, Tristesa i Jesús fins a Cuenca, i era tan agradable el viatge que no teníem cap pressa per arribar-hi. No calia gravar res, ni comprar res. Aquelles dues dones tenien moltes coses a dir-se, coses d'aquelles que vénen de lluny i que tenen a  veure amb la història i els fets, i se les diuen, gràcies a déu que de les diuen. Els tòpics cauen un a un. Tristesa és tan fascinant amb el seu dir no, i el seu mirar més enllà del que se li ofereix a primera vista, la seua motxilla carregada de llibres llegits i rellegits, els seus silencis, els seus ulls darrere els vidres de les ulleres de pasta negra. Esperança porta en la seua motxilla la fragilitat d'una agència de viatges, d'una càmera de vídeo que necessita recàrregues constants, d'uns colors descolorits d'una postal turística, prescindirà de la guia per portar la iniciativa. Jesús els acompanyarà com el confident, l'amic que escolta, la vida amb ell brollarà amb tota naturalitat, el més important és la seua presència, el seu estar durant el temps compartit, compleix la seua tasca i marxa, sense demanar res a canvi, quixotesc.  Mitjans de comunicació, convencions socials, emigració, política, conflictes socials apareixeran tot dibuixant un complet i divers tapís de vida.
[@more@]

Tweet