Amics per sempre, dels de debò

Conversaciones con mi jardinero.Jean Becker.
Ve a incidir en la senzillesa de plantejaments existencials per viure amb una dignitat més que necessària i gairebé imprescindible. Sense perdre el sentit de l'humor dues persones simplement comparteixen llur temps, llurs pensaments, amb altes dosis de respecte i consideració per allò que l'altre és i fa. La cordialitat, la manca d'estridències, el to humà més que exquisit en el tracte, configuren una relació que esdevé per als dos protagonistes plena. Cap dels dos deixa de ser qui és, s'expliquen com són, qui són, intercanvien perspectives. El jardiner fa créixer l'hort, el pintor ho porta al llenç amb uns ulls carregadors de significat. Sense l'esforç de l'hortolà no tindria objecte on inspirar-se el pintor. És una comunitat de vida harmoniosa i fructífera. Aquesta amistat sí que mereix una plena reivindicació. Ara i ací.[@more@]

Tweet