El furt de la mamella

Una dona als pobles d'aquesta comarca, l'Horta, furtava carteres tot entretenint les seues víctimes ensenyant-los els pits. Ja conegut pel "furt de la mamella", l'estratègia promet. I promet perquè en pocs dies els guanys d'aquesta particular empresària van ascendir a setze mil euros d'Europa. La crònica de M.J.R.  al diari Levante-EMV explica que la senyora somreia, estretava distància, exhibia pitram tot descolocant el mascle  i aprofitar per emportar-se-li la bitlletera. Ara ens vénen al cap i a la boca totes les dites populars associades al món del "si" femení. De l'exhibicionisme masculí de la gavardina passem al femení de la samarreta. L'acció tractava d'aprofitar la solitud de l'home als carrers pobletans com ara Tavernes Blanques o Alboraia, feliçment governats pel PP, circumstància que no valora l'article com cal, al meu parer. Diu el periodista que les investigacions continuen obertes, bo és saber-ho. De la dona no n'hem sabut més coses. Jo patesc per si es va refredar amb aquest top less de final d'estiu atípic, meteorològicament parlant. Igual ella només volia que li acaronaren part tan sensible del cos o cercava l'home de la seua vida. Ah: els 16.000 euros van ésser resultat de poc més de cinc exhibicions de pits. S'espera aviat la pel·lícula, qualque director del gènere "x" ja està negociant l'adquisició dels drets. També algú ha recordat l'acudit aquell del gos "mis tetas": "ha vist vostè a "mis tetas"? (el nom del gos en castellà, era un gos castellà). No. Però m'agradaria veure-les (ja no referint-se al gos)". Bo. Prou de porcades.[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.