«Las grandes esperanzas están todas/ puestas sobre vosotros…» Jaime Gil de Biedma

Abandonades les grans esperances, esdevingut desertor de les grans esperances, hi han moments en què no deixen d'ofegar-me les grans esperances i d'altres en què tot són grans desesperances foses en amarga desesperança.

I no puc dissimular aqueixa angoixa, no la puc dissimular davant infantils prejudicis, festes majors del consum, abandó de fills al plany del desig insatisfet, de baralla buida, de l'esquerda profanadora del silenci fèrtil.[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.