Paraules, paraules, paraules

Sí parla'm. Parla'm, però sàpigues des d'ara que no m'interessa el que dius. Parla'm però sàpigues des d'ara que estic pensant en una altra cosa. Parla'm, però sàpigues des d'ara que jo no hi sóc, ni tampoc hi és un altre. Com va dir aquella que va dir un advocat, que sense ser cèlebre tenia gràcia, poca és cert, però gràcia: paraules, paraules, paraules. He descobert que el silenci davant d'aquells que més silencis basteixen miserablement els posa fatal, els hi fa nosa, clar i ras. A mi em costa mantenir aqueix silenci, dec aprendre a cercar-lo i a reprimir el parlar per parlar, aquesta repressió paga la pena. La incontinència verbal produeix indigestió fraseològica. Alguns no entenen altra llengua que la del silenci, estan tan mancats de què algú els riga les gràcies que quan es troben amb un mur d'indiferència es perden, es desordenen.[@more@]

Tweet