No me n'he assabentat: vivim en el millor dels mons possibles. Molts ja ho saben. Algú m'ho ha repetit aquest matí a la feina.
Si algú fa coses, es preocupa perquè allò que habitem, que se'ns ofereix a la vista és el millor del millor per què empenyorar-se en voler una altra cosa?
Sembla que tots no veiem les coses de la mateixa manera, i en tot cas les coses són com són, o són com les vol veure cadascú? Probablement estem ja superats per una força que ens empeny a veure les coses d'una o altra manera i no a veure-les com són.
Enhorabona a tots els que ja vareu dormir tranquils anit sabedors que tot continuarà igual o molt millor, que els vostres interessos continuaran ben defensats pels que els venien defensant. Igual aquell terreny es requalificarà, el català continuarà molt lluny de les aules on s'eduquen les vostres criatures o del menjador de casa vostra, de segur que aviat arribareu per autovia fins la vostra destinació, confieu que els grans esdeveniments mundials es faran a casa vostra, tingueu la seguretat que tots aquells salvadors de preteses desfetes hauran desaparegut dels mitjans, no dubteu que els posats dels presentadors de televisió transmetran la satisfacció d'una felicitat inexpugnable, i sobretot tingueu confiança que els guardians de la seguretat domèstica us protegiran de qualsevol. Amen.[@more@]
