Memòria. Oblit. Foscor. Esperances esquinçades. Il·lusió. La pel·lícula va mostrant uns fets ocorreguts a Vitòria a l'any 1976 durant una vaga obrera i moments de la vida del cantant Lluís Llach. Assistim a una síntesi d'expressió artística i exposició d'uns fets històrics que demanen el seu coneixement i el seu record per continuar bastint el món, la vida. Campanades a mort sona amb el dramatisme exigit pel dolor de la pèrdua i la frustració, i alhora com un crit esgarrador de la pau dels despatxos ordenats on plana tota la fredor dels responsables. A mi que m'agrada escoltar Lluís Llach el documental aprofundeix en l'obra del cantant unida a un temps i un país. Quan sonen de nou les seues cançons tindran més sentit. En eixir de la sala ho faig sabedor de què ni fets com els exposats ens són aliens, ni de què l'art pot oblidar-los.
[@more@]
