La sang brolla, taca les bates blanques de cirurgians i infermeres, la cara de l'espectador que guaita des de la butaca del fosc cinema. Els estris d'operar fiten els cossos esquarterats per una guerra enmig de la selva. Allí, en aquella illa de la reparació del budell, de l'esporgada traumàtica de membres humans fa falta l'humor més fort del món per sobreviure, allí les jerarquies i els reglaments s'ofeguen per pura necessitat de solidaritat humana, les morals es metamorfosegen en ridícules referències. Tot el missatge es basteix entre l'humor i la tragèdia, tot tractant d'aconseguir una supervivència digna, una ètica més forta que el dolor de la mort inútil.
[@more@]
