Eclipsi de silencis
sobre les estores tardorals.
Ulls encesos en llàgrimes
mentre la nit s'apodera
de les paraules desvergonyides
i el tímid alè es trenca
sobre l'escenari de la derrota.
Si ens lliurem aleshores
a la passió de l'ésser enyoradís
encara s'elevarem sobre la cendra
i podrem veure l'arbre nu
acaronar l'aire del crepuscle.
Ja no sabria dir en lilàs
com es descompon el somni
fóra el moment de recollir
els bocins de la tempesta
per recloure's sota les fulles velles.
[@more@]
