El protagonisme del paisatge em sembla remarcable d'aquesta pel·lícula. Me ve al cap dir que l'agost es veu reflexat, per extensió l'estiu, com temps d'abandó personal, com període d'evaporacions, de deixar-se prendre fins arribar a les essències, al moll de l'os. Es descobre la terra esquerdada i seca, es proposa el viatge com experiència d'aproximacions necessàries i alhora com a punt de partida del creixement personal. Darrere l'aparença despullada, del so descarnat de la natura, de la ruïna de les construccions abandonades, de les espurnes creatives, de les restes dels conflictes recents es descobre el rastre d'un testimoni humà, precisament proposat com a motiu del pelegrinatge estiuenc.
[@more@]
