Em podria fer fort
al castell del silenci
al pou de les absències
en la distància de l'orb.
M'acaben destorbant les adhessions
incondicionals, espontànies
me trobe renunciant d'amagat
les conquestes batallades d'antuvi.
Remors del nou alé
m'il·luminen l'esguard
i al poc d'esdevé l'abandó
en les espurnes del comiat.
Fugiria ja,
encara em persegueix
la campanada de l'estigma
mentre creue la frontera.
Serà un part doloròs,
al punt la pena esperonarà
el fosc enyor malaltís
d'una presència oblidada.[@more@]
