Una jornada particular. Ettore Escola

Una jornada particular. Ettore Escola
Fa unes setmanes vaig veure l'adaptació teatral (o la versió teatral) d'aquesta obra cinematogràfica a cura de la companyia de teatre alcoiana Teatre-Circ. Crec que la representació va ser molt digna al  recuperat Teatre Principal de la capital de l'Alcoià. Avui he revisat la cinta protagonitzada per Sofia Loren i Marcello Mastroiani. Tota una crida, una més, a la llibertat. Una crida a viure fugint d'aqueixa remor que se'ns posa dins de casa en forma de missatges buits i pertorbadors de la llibertat humana per múltiples altaveus. Acceptar-nos com som, acceptar als demés com són. Ja n'hi ha prou de sospitar. Ja n'hi ha prou de perdre el temps en desfilades i homenatges a la mentida. Ja n'hi ha prou de manipulació. Siguem valents per abraçar, per besar, per declarar-nos l'estima… Des del terrat de l'edifici on té lloc la història, entre llençols juganers amb el vent se'ns reclama a descobrir l'esguard de l'altre i compartir les tasques  de bastir una nova vida. Hi ha encara tant de feixisme amagat sota l'aparença d'una normalitat sospitosa, que a hores d'ara la tasca per la recuperació de les llibertats i la conquesta de la dignitat continua essent una urgència de l'acció de l'ésser humà contemporani.[@more@]

Tweet